Vaig arribar a Knoxville divendres al voltant de les 18:00 hores. Ens registrem al meu hotel i sense embalatge llest per al rock and roll.

Sent el golafre per al càstig que jo sóc immediatament es va dirigir a Cumberland.

La banda de Cal Ecker va ser l'escenari en viu de la nit i es va sacsejar, absolutament sacsejar. Aposto a que va jugar Rocky Top vegada mitja dotzena dels gairebé 8 hores que vaig estar al club, amb tota la sala cridant la cançó a la part superior dels seus pulmons.

Festejar a terme en els OOF Tin R fins al voltant de 15 fins a les 3 am. Jo era bombada, cansat, van carregar i emocionat al mateix temps. (Des de llavors he après que hi ha un sostre Tu n a Nashville , el que significa que en algun moment hauré de fer una ullada) Vaig tornar al meu camioneta i la droga del meu cos esgotat a la meva habitació d'hotel al voltant de les 03:30.

****

<-La millor maleïda samarreta de la nit!

****

06:00. Alarma s'apaga i m'aixeco i en ells de nou. Dutxa d'aigua freda, cafè calent, tirar la meva plomall de ploure i des del seu cap per les escales que estil autoservei de música de la nit anterior encara ressonant en les meves oïdes.

Agafa unes galetes de l'esmorzar continental. Una cosa que he après d'anys de treball a la carretera: La raó per la que ells anomenen un esmorzar continental? Coma prou d'ells i et converteixes en la mida d'un. El meu cos present però que era a la camioneta i es va dirigir a Neyland a les 8 am.

Tinc un lloc en Maplehurst que mai m'ha defraudat. Estacionar la camioneta i es va dirigir cap a l'estadi. Va recollir una mica d'efectiu des de la línia de caixers automàtics, i em va agafar les butlletes de la porta de Will Call.

Vaig fer una línia d'abelles per a la Vila de Voluntaris. Jo gairebé sempre es pot aconseguir alguns bons records aquí i en general pot aconseguir autògrafs i més endavant.

El Grup de Dansa de Tennessee

Aquí és on vaig començar a posar-me nerviosa. Encara que era d'hora, encara hi havia gent donant voltes per bastant bé. Una multitud s'havia reunit de bona mida. El Grup de Dansa de Tennessee era present i que va tractar d'aconseguir diversos visques començat, però la reacció va ser feble en el millor. Fora d'unes 70 persones presents, potser tres van respondre, jo un d'ells. Vaig començar a preocupar. Això no era típic de les meves experiències passades a la terra com a sagrada, com el campus.

Smokey va arribar, i va tractar d'obtenir un augment dels aficionats. Posant per a una multitud d'imatges, i fins i tot anant tan lluny com per hostigar als locutors de ràdio del joc se les va arreglar per portar una multitud gairebé en silenci de la letargia que semblava penetrar a la zona.

Tot i així la gent es va mantenir solemne.

L'estat d'ànim era pintoresc, la gent s'arremolinava. Els nens van tenir la seva cara pintada, però tot i així, era gairebé com si més de 100.000 persones en un peu en cert recel: guanyarem? Anem a caure a casa?

Que es van alinear amb la resta de la caminada vol. La majoria va considerar com jo ho vaig fer. Volíem guanyar, però una derrota no ens havia de sorprendre. Però volíem la victòria.

Els revenedors eren a la força "Hey man, em ven el bitllet?" He haver mirat perplexos sobre la base de la seva reacció davant la meva cara, però li vaig preguntar per l'amor de curiositats "Quant?". Després de tot, havia esquitxat tot el matí, i el viatge de tres hores de Nashville divendres a la nit era similar a la conducció en un safareig d'actuacions per la mateixa quantitat de temps: torrencial abocar. "$ 20 dòlars", va ser la resposta. Jo estava sorprès. "Et vaig a vendre un bitllet de $ 70 a $ 20 dòlars? Estàs fent broma? "" Ei, tio, no vas a guanyar de totes maneres. ", Va replicar ell i va sortir furiós.

El clima, la seva reacció, i l'estat d'ànim multitud semblava coincideixen. Majorment ennuvolat, fred i plujós. Molt ennuvolat. Com si en qualsevol moment el tro rodava al, llamp i la pluja es dugui a terme les nostres esperances d'una victòria de la SEC. Si haguéssim sabut on el raig que va colpejar.

****

L'autobús va arribar. El bus de plom, no abans de es va aturar, va començar a gronxar-se amunt i avall i igual que una cosa posseïda. La multitud s'agita. Smokey i la banda va començar la seva marxa pel passadís dels fans, la multitud va començar a moure ...

La porta finalment es va obrir, i va entrar a l'esperança anunciada de Tennessee: Lane Kiffin. El seu vestit demorant el temps, un vestit de gris. El nostre Gandalf el Gris aviat es convertiria en la nostra Gandalf el Blanc, però no ho sabia en aquell moment.

El mateix equip finalment va impulsar la multitud mentre els nois va sortir, vestit de negre, com empreses de pompes fúnebres perquè aviat es passa UGA, amb un somriure d'orella a orella, mans palmellades, cinc anys d'alta, donar-se la mà, gairebé com si ells coneixien. Ells sabien el que tenien a la botiga, ells sabien que no permetrien que Geòrgia fora de Neyland Stadium amb una victòria. El brillava, i només es irradiava. Ells multitud va rugir per primera vegada en les 3 hores que havien estat al campus. No seria l'última.

L'orgull de la Banda Terra del Sud

A mesura que el va entrar a l'estadi, de manera que va seguir a la multitud. Molts de nosaltres sabia que trobaria a faltar en altres parts de l'entreteniment per al dia, però per part meva, estava ansiós. Jo volia que el joc per començar, jo volia les grades a fer soroll, els núvols a la part, el sol vessa en el nostre equip i el marcador a cantar. Tinc part del meu desig de totes maneres.

La meva visió del camp

El meu punt de vista era decent, per estar en els seients d'hemorràgia nasal. L'únic inconvenient real és que els llums blasyed a través del camp després d'un temps ferit en els ulls.

Hi havia uns pocs, com jo, que estaven ansiosos per començar el joc. Ells també havien fet ja es van acomodar, recuperat de les seves begudes, i no tenia cap intenció d'anar-se'n fins a la meitat del temps.

L'infern que no tenia intenció de sortir de llavors, ni jo tampoc

Per al final, em vaig dir a mi mateix. Acabo encara no s'adonen de qui.

L'equip de recollida al final del camp. S'han acomiadat cap amunt, van arribar motivats. El que alguna vegada tots ho van fer, ho han de fer t a partir d'ara.

Geòrgia va prendre el camp per entrar en calor també.

Aquesta foto la vaig prendre pensant que jo ho faria llegenda que "Geòrgia està reproduint morts al camp" ... pel que sembla es tractava d'una premonició, però encara estic orgullós d'usar-lo.

Finalment, anava a començar.

L'orgull de la banda Sud de Califòrnia va sortir a la pista.

La cerimònia d'obertura una hora llarga tradició en la UT.

La T es va formar, i els nois van sortir al camp.

Geòrgia va tractar d'usurpar el moment, prenent el camp gairebé al mateix temps.

Per desgràcia per a ells, mai va sortir a la pista, només es presten per uns moments a la vegada abans en última instància normal donant-li de nou a nosaltres.

**************

El joc va començar.

Va començar com un rugit sord, que es va intensificar en tot l'estadi. Els Vols eren al camp, no per fer-se el mort. No realitzar les intercepcions. Però per jugar a pilota.

El tro va arribar, com 100.000 persones colpegen als seus peus contra les grades.

El raig va fer explosió dels focs artificials sobre el riu Tennessee va explotar una i altra vegada.

La pluja va arribar massa, però només en els pobres de Geòrgia, que malgrat tots els esforços, tots els esforços per aconseguir l'impuls del seu costat, ha demostrat ser un esforç inútil.

El marcador ho va fer el brunzit com el nombre seguia pujant.

Amb el pas completat, després de la passada, després de carrera després carrera Hardesty, després de la presa. La multitud al principi semblava incrèdula, gairebé disposats a reconèixer el que els seus ulls van veure després de la primera presa de contacte. Després de Cromptons primers cinc passades completes, la multitud s'estava començant a entendre. Els nostres nois havien vingut a jugar a futbol maleït, per gawd.

Algú darrera meu va començar el crit històric de "WhoooooooooooOOOOAAAAA Nelly!" I després el partit va ser a les carreres proverbials amb Hardesty al capdavant.

La esquirol volador famosa va tenir lloc just al davant de mi (i 2 pisos més avall), i he de confessar des del nostre punt de vista semblava que estava completament fora dels límits. La repetició va explicar la història però, i els puc assegurar que ningú va aplaudir com a mínim.

La motivació del joc de meitat

A mig camí a través del joc els nois de nou va ser acomiadat cap amunt, un respir, una alenada d'aire fresc. Per què es necessita no tinc ni idea, però el tren de càrrega de Voluntaris d'Orange estava en ple vigor, i el funcionament de bat a bat en un horriblement confiat Uga, que durant la seva residència a les pistes en el procés de llepar-se a si mateix, va arribar a estar mirant amb horror com es vi que porta sobre ell sense tan sols com un xiulet d'alerta.

*******

El joc havia acabat. Com un xai que va entrar com un lleó que se'n va anar.

La multitud estava a la part superior emocionat. Ens havíem guanyat el nostre primer partit de la SEC de la temporada, que havia destruït un equip dels estats veïns, i baix i contemplar al nostre mariscal de camp (a qui estic disposat a confessar que he estat un detractor enorme) de sobte estava fent ... així com un mariscal de camp! Els ànims estaven alts, i el moment en que va arribar a Calhouns , jo estava cansat, eufòric, i llest per cerveses fredes.

Cervesa Collita de temporades i aletes de pollastre en Calhouns

***

Calhouns té un tipus de memòria especial per a mi.

La primera vegada que em vaig casar, la cerimònia es va dur a terme prop de 30 minuts a l'est de Knoxville, al poble que es diu Sevierville. El jutge de pau no tenia una botiga d'aliments i de llavors de trucada Temple . Thusly puc dir que es va casar en una botiga de pinsos i llavors, dret al costat de les bosses de llavors de pastura i fertilitzant.

Després ens vam anar a sopar. En Calhouns.

No he menjat aquí des de llavors. Però avui dia era especial, i jo tenia l'esperança de conèixer a algunes altres persones aquí. Lamentablement, entre els problemes amb la meva camioneta i una plaça d'aparcament, així com el joc en si ens vam perdre un a l'altre. Anem a treballar en la pròxima carrera.

No obstant això la cervesa era realment fred, i la divina les aletes de pollastre.

A partir d'aquí estava de nou Cumberland, i amb la teulada de zinc, on Tony Phillips estava tocant en viu aquesta nit. Va resultar ser una nit més tard al seu servidor. Després de diverses hores de cervesa, i el ball, era gairebé les 3 am quan va sonar l'última trucada.

Una vegada més em vaig arrossegar el meu camí de tornada al meu hotel.

Al final és el típic joc de Knoxville cap de setmana llarg. Bars plens de gent, ventiladors sorollosos, i jo.

Ara bé, com em sento a la recuperació, i tractant de concentrar-me en la meva feina del dia he de demanar a un de molt important, qüestió candent.

He de comprar les butlletes a Carolina del Sud aquest cap de setmana?

Peace out!